Palplantat al tros de platja...


Obra:L'àngel de la segona mort (p. 370-372)
Municipi:Badalona
Comarca:Barcelonès

testing image

Palplantat al tros de platja proper a les Roques on desguassava el rierol pudent de les Tintes, contempla un panorama esplendorós. El regne antic i indisputat de residus de quitrà i dissolvents s'ha convertit en una llenca de sorra rossa i neta, defensada de la renglera de cotxes aparcats al passeig de terra per una línia de roques dolçament besada per les aigües manses d'un perfecte matí de fi d'estiu. Aquí, on en un altre temps la gent deixava un rastre d'ignorància cega a la sorra i les aigües, papereres de metall ben cepades, gronxadors i laberints de fusta, plataformes amb gràcils dutxes, puntuen la llisor de les platges i mostren la civilitzada mesura del control institucional sobre el medi. Just en aquest lloc, segons que acabava de llegir als diaris, pensaven construir un port d'amarres que, a través d'una xarxa de canalets, s'havia d'endinsar terres del Sorral avall cobrint-ne bancals, indústries, cases i solars, entre d'altres el del vell El Rancho Grande. Un projecte capaç d'esmenar-li la plana a la natura tot refent a la inversa el camí de les brogidores riuades de tardor, que, mogudes per una rauxa fosca, baixaven, de cop, arbres i vides a la mar.

Ha sentit una mena de xivarri que ve de la banda nord de la platja i arrenca a caminar. Entre una munió de llegendes guixades i repintades damunt els murs dels grans tancs de combustible, pot llegir: Defiende tu lengua @. Una colla d'autoritats i funcionaris, presidida per una banda de nenes amb cornetes i tambors, penons diversos, familiars bocabadats, i alguns incondicionals de les desfilades, celebren un acte al lloc d'on surt el pont del Petroli, l'antic moll sobre estaques. Feia tants anys que no et visitava que sembla com si no hi fossis, pensa. I no hi és, no hi són, els vint ulls que van estar oberts a totes les aigües de la mar, ni els setze pilars folrats de molsa i musclos saturats de querosè, ni els sis ferms contraforts de l'estructura, tampoc no hi són.

Al ritme del xim-xim de la banda, «lolites» anorèxiques remenen malucs esquifits fent saltirons de gamba i somriuen amb la mirada perduda en el no-res, ardidament satisfetes de reivindicar, ara i aquí, el paper social de la dona. Ceballuts fatxendes de roba barata, acabada de planxar, acompanyen les desfilants amb la fúria de trompetes i timbals, convençuts que marcar el compàs, segons l'imperiós baladreig del pinxo de taverna, fa home. Un representant de la corporació municipal comença un discurs en una de les dues llengües oficials per celebrar que la companyia de petrolis s'ha avingut a ensorrar l'antic pont i fer-ne un de nou, i al cap d'uns segons es passa a la llengua més oficial per desitjar públicament que el pont nou sigui tan útil com ho ha estat el vell. Després dels aplaudiments preceptius, el representant de la companyia de petrolis fa el corresponent discurs en la llengua més que oficial, enaltint els serveis històrics prestats pel pont vell, desitjant el millor per als que ha de prestar el pont nou, i esperant que el pont tot just inaugurat tingui tanta utilitat pública com l'havia tinguda el pont tot just enderrocat. Després de la qual cosa, i sense haver canviat de llengua, és preceptivament aplaudit.

[1] Jòdar, Julià de, L'àngel de la segona mort, p. 370-372.