Si seguíem baixant, carrer avall...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Si seguíem baixant, carrer avall, l'olor de la userda i la ferum de les vaques ens anunciava la proximitat de la lleteria de la Mundeta. Matí i tarda, carregada de pots, anava a dur la llet a les cases, complint la promesa que hi havia escrita al vidre de l'entrada, on deia: «Se sirve a domici­lio». Com si fos un emblema damunt de la porta i en forma de bandera sortia una vaca suïssa, de llauna retallada i policromada. Tenia un petit aparador on hi havia algunes pastes, ensaïmades, iogurts i fins i tot quefir, que deien que era una mena d'elixir d'allargar la vida. El que no tenia era nata. Si en volíem menjar havíem d'anar al carrer de Petritxol, on la més bona era la que tenia una fulla de col rodoneta a sota i feia una mena de punxa.

Seguia, sempre a mà dreta, el primer carnisser i el pri­mer cansalader, aquest carregat de fills. La carnisseria fou regentada molts anys per una dona molt trempada el marit de la qual era un cec i que a mes d'ajudar-la dins de les seves possibilitats venia cupons, després de la guerra.

Al seu costat hi havia la tenda de verdures de la Matil­de, el marit de la qual era una veritable institució a Sant Gervasi. Es deia Pere Font, però tothom el coneixia per en Peret, i era l'ordinari del Putxet, feina que ja havia heretat del seu pare. Rebia els encàrrecs a la botiga de verdura i després d'haver proveït la tenda amb els productes hortícoles i fruites que havia comprat al Born, feia de recader de Sant Gervasi. Amb el carro, que junt amb el cavall guardava en una quadra que tenia al darrera de la botiga-habitatge amb entrada pel carrer de Ríos Rosas, transportava tota mena d'embalums. Era la gran solució per traslladar mobles petits, equipatges i tota classe de paquets.