testing image

Aquest carrer, que abans havia portat el nom de carrer de Sant Felip, mereix un capítol a part. Era una mena de cordó umbilical del barri. Allí hi havia tota mena de botigues on es podien proveir els veïns que no volien arribar-­se a la Boqueria o fins al carrer Gran, després anomenat Salmerón, fins fa poc Major de Gràcia i que aviat potser recobrarà el nom, simplement, de carrer Major. Veurem. En aquest carrer hi havia botigues tan importants com l'adroguer dels pobres (Drogues Solà), Ca l'Arumí, després Simó Alemany i Pi i que ara encara porta el nom de Col­mados Simó, on hi havia tot el més important en drogues i queviures, respectivament. Recordo especialment que si es necessitava palo jabón, és a dir, fusta sabonera, que no és altra cosa que escorça d'un arbre anomenat quilaya, s'havia d'anar a l'adroguer dels pobres, forçosament, ja que allí era més bo. Hi havia una sabateria molt ben proveïda que en deien Las 3 B (bo, bonic i barat), i que tothom anomenava ca les guapes, ja que les mestresses, mare i filla, i sobretot la filla, feien molt goig. El rei de les perruques i añadidos era el Sr. Turell, que tenia una botiga just davant de la ben proveïda botiga de robes Las Columnas. En popularitzar-se el cinema s'instal·laren els cines Trilla (Selecto), Smart (el desaparegut Proyecciones) i el també desaparegut Mundial.