testing image

Ara em remou la consciència d'haver trucat més d'una vegada, amb altres companys i companyes que feien el mateix camí, a una casa que hi havia al carrer de Manuel Angelon, prop del carrer de Pàdua, que tenia un petit jardí al davant. Al centre d'aquest jardí hi havia un monument a Mossèn Cinto Verdaguer. Sense cap mena de respecte pel gran poeta, malgrat que jo i tots els de casa teníem una gran devoció pel geni de Folgueroles, repetíem les trapelleries. Aquest monument consistia en un bust d'en Verda­guer, col·locat sobre una pila de pedres i troncs, del més pur estil «rústic», precursor de les «rocalles» que després es varen posar de moda. Estava voltat de plantes i flors i tot plegat devia fer un metre i mig d'alçada. A la façana hi havia uns versos de l'Oda a la Pàtria d'Aribau. Anys després vaig saber que allí visqué la coneguda escriptora Mer­cè Rodoreda, autora entre moltes altres obres literàries d'Aloma, que va guanyar el Premi Crexells l'any 1937, i La Plaça del Diamant, que tant em va emocionar i que ha estat traduïda a set o vuit llengües, entre elles el japonès. Recentment se n'ha fet una pel·lícula que ha tingut força èxit.

Li demano perdó si alguna vegada per culpa meva hagué d'interrompre els seus escrits per anar a obrir la reixa del jardí i trobar que no hi havia ningú. Ara, en lloc del jardí i del petit monument hi ha un garatge de pisos.