Primeres lectures?...


Obra:Autoretrat (p. 143-144)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Primeres lectures? Totes les novel·les d'aventures que trobava a les golfes de la casa... N'hi havia una de meravellosa, titulada La pradera tenebrosa: els protagonistes eren indis... Hi havia gran quantitat de caçadors de cabelleres, tigres, lleopards. Una novel·la que es titulava El camí dels gats, de Sudermann, encara la tinc..., i Zola, barrejat amb Jacint Verdaguer indiscriminadament... Després, quan van aparèixer els versos de Sagarra, aquelles precioses Cançons de rem i de vela, em passava hores per casa, amunt i avall, recitant versos en veu alta. Allò de «Vinyes verdes...», i Carner... els poetes mallorquins. Vivia en un món envoltat de llibres i el que feia era llegir tots els que queien a les meves mans. Recordo que, quan era petita i arribava gent a casa, agafava un llibre i me n'anava al terrat. Això disgustava la meva mare, Tinc gravada aquella imatge de les visites allà, contant les seves malalties, les dels seus fills, i la de mi fugint, perquè allò em deprimia molt; fugint per no veure-les i per anar-me'n a llegir.

Jo tenia deu anys i trobava que a casa meva, a la meva ciutat, no passaven coses, que sempre era tot igual: l'aniversari de la meva mare, els amics que venien a felicitar-la, els àpats dels dies de festa. Trobava aquesta vida molt monòtona i em va semblar que el que jo podia fer més fàcilment era escriure. Agafar un paper i un llapis i després inventar històries, altres vides. És difícil explicar-ho, perquè va començar molt progressivament. Quan devia tenir nou o deu anys, recordo que van venir uns paletes a casa i enraonaven a l'hora de dinar, parlaven de les seves dones, dels seus fills, de la feina. Eren al jardí, sota un arbre, i jo escoltava d'amagat, fascinada, i després, en un paper, ho apuntava tot. Ja aleshores m'interessava captar els parlars de la gent: escoltava els paletes, reproduïa converses de veïns de manera esporàdica... Suposo que va ser així que va començar. Això, però, va passar, va ser una foguerada, no de joventut, sinó d'infantesa.

Ara bé, haig de dir que, si jo no hagués estat una persona introvertida, potser no hauria escrit mai, o si hagués tingut un gran do de paraula, perquè, quan enraones, allò que dius ja està dit, ja no pots rectificar; en canvi, quan escrius, sempre pots anar millorant el que dius, vas estripant paper i ho vas dient millor cada vegada, t'agrada més cada vegada.