La torre tenia dos jardins...


Obra:Autoretrat (p. 31-32)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La torre tenia dos jardins. Del jardí del darrera, no sé per què en dèiem l'hort. Potser perquè només hi havia arbres fruiters i, com a úniques flors, les que feien els rosers enfilats per les parets que el tancaven. [...] Darrera de l'ametller i el saüquer, creixia, poderosa, una figuera, de figues negres, de coll de dama. [...] Aquesta figuera, mal amagada darrera de l'ametller i el saüquer, era el nostre castell. Moltes branques s'abocaven a la riera; des de dalt vèiem de més a la vora un tros de parc abandonat dels marquesos de casa Brusi, on a les nits d'estiu s'esgargamellaven els rossinyols i a les tardes d'hivern, quan tot era gris i la terra blanca, cridaven d'amor els paons engabiats. La figuera era un món a part. El somni. Servia d'illa, de país acabat de descobrir, de jungla on totes les aventures eren possibles: des de l'aparició de tigres, fins a la proximitat d'ocells carnissers. Era barcassa quan fugíem dels negres que ens empaitaven armats d'escuts, de llances i de fletxes... Hi jugàvem a pirates. Anàvem perduts pel mig de mars amb onades que ens colgaven i capturàvem galeres enemigues mentre damunt dels nostres caps, victoriosament, onejava la bandera de la mort. Cridàvem i xisclàvem d'alegria si, perduts en les immensitats marines, albiràvem una platja atapeïda de palmeres amb cocos o de plàtans carregats de penjolls d'or.