Les proves de l'obra del mural penjat per al Liceu eren enmig de la sala


Obra:I el món gira (p. 181-182)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Les proves de l'obra del mural penjat per al Liceu eren enmig de la sala, fixades en una enorme estructura de fusta.

—És això —va dir en Res Benito. I es va quedar mirant en Ricard, a veure quina cara feia, quins gestos, qui­na mena de mirada, quina posició de braços adoptava, què feia amb les mans.

El fragment de mural de ceràmica, d'uns tres metros d'alçada per tres d'amplada, tenia dues incisions verticals envoltades d'alguna cosa que evocava els pèls púbics, pèls recargolats, gruixuts, que semblaven brillar una mica, probablement coberts per una capa de vernís. En Res Benito va prémer un botó d'un comandament a distància i unes cortines opaques van enfosquir tot l'espai. Aleshores va anar encenent diferents focus fins a crear una at­mosfera especialment càlida damunt la peça.

—Té molta força, Res. Té molta força, sí senyor. I t'he de confessar que sí, que evoca aquest estrany moment...

—...en què evoquem els conys que ens agraden.

—Res... Són pèls de cony?

—Sí —va somriure en Res Benito.

—I d'on has...

—Tinc unes proveïdores, un centre de depilació.

—Estàs sonat.

—És una de les coses bones que he fet. A imitació del Creador, que és l'autèntic inventor dels conys.

—Ja tinc un altre titular: «Res Benito, la nova bomba del Liceu». No, encara millor: «Res Benito, una propos­ta incendiària per al Liceu». Amb això m'acabaràs d'enfonsar en la misèria.

El mòbil d'en Res Benito va començar a lladrar com un gos. En Res es va mirar la pantalleta.

—Hej, Margarette. Hvordan har du det?... —va dir. Va fer un gest amb la mà, i una ganyota de disculpa, i va obrir la cortina per entrar a l'altra part de l'estudi.

Durant una bona estona en Ricard Moja el va sentir conversar, riure, caminar sobre el terra de fusta. Va apro­fitar per tafanejar per l'estudi. En una taula hi havia una estesa de documents relacionats amb el mural penjant que preparava per al Liceu. Quan tenia una idea, el pri­mer que feia era documentar-se. Hi havia radiografies d'ovaris i de trompes, ecografies de matrius, gravats de llibres de medicina antics, talls transversals de la pelvis femenina, seccions de guix pintat dels òrgans sexuals i centenars de fotografies d'una estranya fredor mèdica de vulves, perineus i forats del cul. Aquests materials, de vegades enganxats els uns als altres, o coberts d'anotacions, feien una mena de tapís gràfic que ja tenia molt a veure amb moltes obres d'en Res Benito, sobretot de feia uns anys, quan era més conceptual i menys matèric.