Dins sa cambra


Obra:Poesia completa (p. 111-113)
Municipi:Badalona
Comarca:Barcelonès

testing image

Dins sa cambra


Una tarda vaig entrar

en la cambra de l'aimia

i no sé ben be com fou

que em trobí tot de seguida

el cap nu, i agenollat

com aquell que s'humilia.

La finestra mig badava

i l'aureig entrava a dintre

petonejant de passada

les florides clavellines

que omplien de dolça flaire

aquella estada senzilla.

El coixinet de fer puntes

era a sobre una cadira;

a damunt la calaixera

dos gerros de blava pisa

eren rublerts de flors fresques

collides el mateix dia,

posats davant d'una dolça

estampa de la Puríssima.

Vaig obrir (Déu m'ho perdoni)

un calaix i vegí a dintre

la robeta de les festes

ben plegada i molt polida,

tota enrotllada de pomes

que llencen flaire tan rica;

el seu llit a l'altra banda

fet de lliris pareixia.

Mentre encisat me'l mirava,

sento que canta i refila

alegre la cadernera

dintre una gàbia molt xica;

mes sos refilets joiosos,

¡que és estrany!, jo els entenia:

«Foraster, prou que et conec:

la boqueta que a mon bec

per donà'm pinyons s'arrima,

sempre em conta que t'estima;

foraster, prou que et conec».

Després els clavells parlaren:

«Fadrinet, si tu sabies

lo que ens diu cada vegada

quan ens rega ta estimada,

fadrinet, ¡com t'hi fondries!».

Del coixinet de fer puntes

tots els boixets responien:

«Be n'hi fem de balladetes

entre els dits de ta estimada

mentres canta cançonetes;

de les seves cançonetes

els sospirs són la tornada».

La coixina del seu llit

murmurava amb veu molt fonda:

«Quan s'adorm en sent de nit,

i al matí quan se deixonda,

els seus llavis més d'un tomb

tremolegen dient un nom».

Fins la imatge de la Verge

respongué fent un mig riure:

«Deu ser el nom on se detura

mentres fa sa oració pura».

«Ella ve» — deia tot d'una

el clavell que més sortia.

Llavores tota la cambra

va estremir-se de delícia,

i mentres la cadernera

refila que més refila,

els meus llavis s'ajuntaven

i un petó enlaire es perdia.

¡Tros de cel, niu d'ignocència,

ton record omple ma vida!