Recordo les llargues converses...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Recordo les llargues converses que vam tenir, de primer, a
la notaria del senyor Gual, després, a la mèdica de la plaça de la
Catedral i, per últim, a la del passeig de Gràcia. I, sobretot, les
que, amb mes llibertat, vam tenir al despatx del seu pis dels
Jardinets del passeig de Gràcia, aquell que, almenys pels volts
del 50, tenia una cadira «coixa» que «us clavava tot de llistons i
estelles», o en un dels salonets que s'obrien al llarg del corredor,
unes converses que solien començar cap a les vuit o les nou del
vespre i que duraven fins ben entrada la matinada, molts cops,
arrossegades encara a la porta principal, o a la del darrera, la que
donava al carrer de Gràcia, davant de Santa Maria, que baixava a
obrir. (Unes converses, entre parèntesis, que, probablement, eren
la desesperació de la seva família, o del servei, i que, sens dubte,
ho eren de la meva mare.) A vegades, però, les converses les
teníem al mig del carrer. Jo, en plegar de la feina, l'anava a
buscar a la notaria. O, camí de casa, ens trobàvem casualment. I,
aleshores, amb tota calma, fèiem i desfèiem el passeig de Gràcia
fins que havíem esgotat la discussió. O la divagació que, sense
cap objectiu concret, saltava de la branca d'un fet a la d'un altre.
D'algunes de les converses en vaig prendre nota en un dietari que
portava aquells anys i del qual he conservat, per atzar, uns fulls.
Unes altres, les recordo a trossos. O molt globalment. D'altres,
en fi, n'he perdut tota mena de memòria.