Era un dia com qualsevol altre a Barcelona...


Obra:Homes d'honor (p. 127)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Era un dia com qualsevol altre a Barcelona. A les dotze del migdia ja es podia assegurar que aquell dilluns no passaria a la història, com la majoria de dilluns a totes les grans ciutats. Els embussos, a aquella hora, ja no eren ni tan sols conversa entre els taxistes que, amb la porta oberta i un peu a l'asfalt, petaven la xerrada a la parada de Francesc Macià mentre esperaven que algun client preguntés quin era el primer cotxe. Macià —antes Calvo Sotelo— és una plaça que, a banda del desordre arquitectònic evident, té de tot. Una rotonda d'estil francès que centrifuga els vehicles, el caos circulatori italià i un edifici, a la banda de muntanya, entre la Diagonal i l'avinguda de Pau Casals, amb tot l'aspecte senyorial, britànic, dels voltants del Regent's Park. Just en aquell bloc, a la porteria més propera a la desembocadura de Calvet, en un tercer pis amb vistes al jardinet que amaga un llac que és, a escala, el mapa de Menorca, hi vivia —de rendes i sense haver hagut mai de fotre brot— la Marita Pascual.