Dos somnis. El picadero (fragment)


Obra:Mil cretins (p. 55-56)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Dos somnis. El picadero (fragment)


Jo diria que vaig conèixer el Beristain a la redacció d'una revista d'aquelles que aleshores se'n deien contraculturals, i que després vam coincidir a altres revistes, als bars i, més tard, a la ràdio. Ens vam fer molt amics, compartíem coartades, complicitats de bar i, com que tots dos teníem bastants embolics i les visites als meublés acabaven per costar una fortuna al mes, vam decidir llogar un pis al carrer Cubí, just davant de dos dels bars de nit més de moda de la ciutat, de manera que podíem estar xerrant amb una noia, fer-li proposicions i dir-li: «Si vols, d'aquí a seixanta segons la tens a dins». La noia somreia sempre, descreguda: «Ah, ¿sí? El lavabo d'aquest bar és massa petit». «No dic en el lavabo d'aquest bar. Tinc un estudi aquí al davant». Que tinguessis un estudi just al davant de dos dels bars de nit més de moda de la ciutat les fascinava. El pis l'havíem dividit en dos, de manera que cadascú tenia dues habitacionetes: una interior i l'altra que donava al carrer. Compartíem el rebedor, la cuina i el lavabo. Les parets les havíem fet a terra a cops de maceta.
Quan el Beristain es va separar de la dona va anar-hi a viure. Això vol dir que jo entrava i sortia i ell hi era gairebé sempre, discretament tancat a les seves habitacions, amb alguna noia o llegint. Aquesta divisió només es trencava alguna vegada que havíem acabat tots dos al llit amb dues noies, i aleshores fèiem servir el llit de l'un o de l'altre, segons com anava. De vegades deixàvem les claus a algun amic, o sigui que podies trobar que a les habitacions del Beristain hi hagués algú altre, o ell es trobava que a les meves hi havia algú.