testing image

El Fred (Fragment)

En la meva època d'estudiant a Barcelona vaig passar molt fred. En els pisos que successivament vaig habitar —al carrer de Mallorca (entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia), a la Ram­bla de Catalunya (entre la Plaça i la Granvia), al carrer de Pelayo, a la Granvia, hi vaig passar uns hiverns lamentables. La Universitat era glacial. Les ca­ses de dispeses eren una nevera. La calefacció, fins en els pisos habitats per famílies riques, era molt rara. Una vegada vaig ésser invitat a dinar en una casa de senyors del Passeig de Gràcia. Al fons del menjador —que era aparatós— hi havia una xemeneia monumental. Al sòl de la xemeneia, hi vaig veure uns troncs d'alzina i a sota una petita bombeta elèctrica de color vermell per donar la il·lusió que els troncs cremaven. Era un foc fictici, una xemeneia falsa. El senyor de la casa menjà amb l'abric i el barret posats. La gent de mitja vida es defensaven probablement millor amb la camilla i el braseret. Parlant en general, la gent que viu millor en el nostre país, a l'hivern, son els pagesos, perquè viuen a la cuina, on sempre hi ha un o altre.