El castell es veia a la part alta...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El castell es veia a la part alta. Com totes les fortaleses anacròniques que he pogut veure. Montjuïc em produïa una gran impressió romàntica. Em feia pensar en els cromos del vuitcentisme espanyol i en els fulletonistes francesos — dues coses que m'agradaren sempre. El castell i la terra pelada dels seus voltants formaven una estampa apaïsada. Sobre les llargues línies horitzontals dels glacis emergien arran de línia unes estructures de les quals no es veia més que la visera acovardida i recollida. M'imaginava el general Espartero — un cromo de capsa de llumins — posant la seva barba en forma de truita a la francesa sobre el parapet, per dirigir amb més comoditat el bombardeig de Barcelona de l'època de la Jamància. Es veia també una gran extensió de mar, amb els vapors negres i els velers — anant de la volta de fora o de la volta de terra—com joguines abandonades. I entre els dos propis genolls apareixia l'espectacle de la gran ciutat baixant, en declinació suau, de Collserola al port, amb els seus blancs rutilants i les taques gris-tórtora, trèmules, de les pedres velles. Vista des de l'exterior, Barcelona és una ciutat blanca. Des de l'interior, és d'un gris lleugerament tocat de groc — de color de terra d'escudella. Amb el sol s'alçava de la blanca ciutat una gran flama viva que el vent feia oscil·lar a ponent, a llevant, i que de vegades s'emportava en la llunyania...