testing image

Nit al Teatre Grec

Els foscos xiprers i els arbres lluminosos,
els parterres i els estanys il·luminats,
la bonança de la nit d'estiu,
la gent que espera i parla,
saben
que quan tothom sigui a lloc i els llums s'apaguin
s'encendran, sota els focus,
grans passions de música o teatre
—el present més viu o la memòria clàssica.
Sí,
vine aquí per a acabar la feina
que el sol ha fet al llarg del dia:
cremar,
vibrar en alguna ressonància obscura,
ventar calius somorts,
venerar l'esclat de la paraula
que multiplica l'ésser deis actors o dels cantants.
I després, a la sortida,
comentarem, criticarem, compartirem,
ens desitjarem un bon estiu,
amb la ciutat al fons, a punt de ser abandonada
cap a la diàspora de platges i muntanyes,
on potser, per sorpresa,
renaixerà un instant el record d'aquests instants
en els jardins, entre els xiprers, entre els estanys,
com un do que la ciutat ens fa
per tal que l'estimem, en evocar-la.