testing image

Aquest antiaeri brut i abandonat podria ser com el príncep feliç d'Oscar Wilde. Primer va intentar defensar la ciutat dels bombardejos dels avions alemanys i italians i dels vaixells franquistes.Devia rebre molts impactes dels cabrons que van castigar la ciutat durant tres anys. Només cal veure la quantitat de sots que encara es conserven al cim de la Muntanya Pelada, la germana del Carmel, allà a la dreta. Després, la fortificació de l'antiaeri havia de ser el nucli per aixoplugar la gent més pobra que havia vingut buscant sort. Al voltant de l'antiaeri, s'hi alçarien centenars de barraques que s'anirien convertint en un dels campaments més grans de Barcelona. Construïen les edificacions de nit perquè la policia no ho impedís. On és, ara, aquella gent? Han prosperat? S'han catalanitzat? Han creat una família? Sí. Aquest era l'objectiu: la família, perpetuar-se, fer-se un racó en el món, tenir un nínxol de propietat per poder-hi arxivar el silenci entre els quatre ossos artrítics de tant treballar.