A l'estiu, traslladava la casa a la platja...


Municipi:Badalona
Comarca:Barcelonès

testing image

A l'estiu, traslladava la casa a la platja. Mes enllà dels banys, a la banda de Montgat, instal·lava la seva barraca. Davant la porta, pro­tegida per una vela que hi donava ombra, s'hi formava una tertúlia animada de banyistes. A l'estiu, l'idioma quedava un xic de recó. La platja és llaminera. El plongeon, la braça de pit i el patí refresquen la pell i donen elasticitat al muscle; àdhuc refresquen l'esperit. D'un tros lluny ens animava, lleu, una alenada perfumada de mel de la seva pipa.

I nosaltres, els badalonins, l'hem vist i el veiem sempre així, Mestre Fabra. O bé, voltat de banyistes joves, i ell mateix amb el clàssic maillot, la pipa a la boca, els peus a l'aigua i emmarcat dins el quadre verdós i negre del turó de Montgat, o bé a la Rambla, enquadrat de palmeres amb un fons de barques. A una banda, el monument, que sembla de pedra tosca, d'En Roca i Pi, i la ratlla prima dels pals de telègraf, a l'altra; i també amb la pipa a la boca.

Per a nosaltres, badalonins, aquests és el Fabra nostre. Mestre, naturalment; però també badaloní i, a més, amic estimat. Al primer l'admirem i el respectem tant, si no més, com pugui arribar a admirar-lo cap altre català. Però a aquest altre, que és més nostre, l'estimem. I això per damunt de tot. A la corona de llorer, doncs, que un dia li oferiren tots els catalans, avui els badalonins hi afegim la nostra, que és feta d'amistat i d'estimació.