Trobareu en aquestes planes uns quants retrats...


Obra:Obres completes (p. 1042)
Comarca:Barcelonès

testing image

Trobareu en aquestes planes uns quants retrats, diguem semblances literàries, d'hostes de la col·lecció zoològica del Parc de la Ciutadella. No tinc la pretensió d'haver-ne escollit els exemplars més notables ni, per tant, els més dignes de figurar en una galeria d'il·lustres. Triava a l'atzar d'una suggestió momentània; segons l'humor que duia en encaminar-me devers aquell terrible presidí d'innocents.

Llavors jo acabava d'arribar a Barcelona. Encara lluïa el pèl raspallat per la malesa de la jungla. M'havia caçat un editor; m'havia engabiat moralment, i jo desitjava consolar-me amb l'espectacle d'altres esclavatges encara més cruels. Ultra això, amb els companys de les gàbies del Parc jo m'hi podia entendre.

Amb el corb, amb l'esparver, amb els ànecs salvatges, amb la grua i amb la cigonya, jo hi sostenia diàlegs espirituals tramesos per una mena d'efluvi de llurs records, als quals jo responia amb els meus. I les visions dolces i esquerpes del passat; de cingleres, de boscos, de vorades de riu, de maresmes i d'estanys; de matins de sol i tardes brúfoles, d'ardentors estivals i de terribles maltempsades hivernenques jo les veia i saborejava dintre els ulls d'aquells ocells que n'eren plens fins a seny.

I tota aquesta delícia, tot aquest arborament de la memòria, jo no podia pas sentir-la esguardant un company redactor amb la ploma a l'orella, amb les retines saturades de paper imprès, de caricatures trivials, d'humorisme a tant el pam i d'anuncis equívocs.

Davant les bèsties exòtiques que m'eren més simpàtiques, jo feia un esforç per a comprendre-les. I això que jo feia amb el dromedari poso per exemple, cap dels ciutadans recent coneguts no va tenir la pensada de fer-ho amb mi. Tant que li hauria agraït!

En fi, estimat i fidel lector, a més dels retrats, hi trobaràs unes anècdotes el protagonista de les quals és una bèstia del bon Déu.

Jo desitjaria que hi riguessis o t'hi entendrissis. Consti que no m'he separat mig través de dit dels fets històrics. Per tant, si no assoleixo el que em proposo, la culpa és meva, no pas de la bèstia bio­grafiada, que prou ha jet i patit per a merèixer la immortalitat