El tigre fa una terrible cara...


Obra:Obres completes (p. 1046-1047)
Comarca:Barcelonès

testing image

El tigre fa una terrible cara de persona decent. Si no li sabéssiu la història, el prendríeu per un d'aquests senyors una mica envellits que porten a passejar els néts a l'hora del sol en automòbil, o discursegen amablement en les terrasses dels cafès, o llegeixen el diari asseguts en un banc del Passeig de Gràcia. Aquella cara no us és desconeguda. No podríeu pas dir si l'heu vista en les dependències d'algun jutjat, en un tribunal d'exàmens o darrera la taquilla d'una casa de préstecs. Us sembla, però, que hi heu parlat; que heu rebut consells, reflexions o, simplement, bones paraules d'aquella boca amb bigotis blancs. El conjunt de la seriosa fesomia i el mirar dels ulls freds i suaus van lligats a algun record des­agradable: a un plet perdut, a un embarg, a un consell de guerra, a un desengany degut a la falsa prometença d'un personatge hipòcrita, al qual us havien recomanat i semblava protegir-vos i estimar-vos.

El tigre, viu i dintre la gàbia, espanta menys que la pell sola convertida en catifa, amb el cap ple de borres, llambregant els ulls de vidre, reganyant la dentadura entre la rojor artificial de genives i llengua.

Amb el seu posat ensopit, amb el seu aire indiferent, suggereix un inevitable: «qui ho diria?...».

Centenars i centenars de persones miren amb més deler les gormanderies exposades en un aparador, que el tigre les criatures que li fan ganyotes part enllà de la reixa.

I, no obstant, si hagués arribat al grau de refinament a què han arribat les nostres damisel·les, se les menjaria enastades en un broc o embolicades amb paper d'estany