L'arribada de la primavera (fragment)


Obra:Mil cretins (p. 98-99)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

L'arribada de la primavera (fragment)

Un home es passeja pel pis on havien viscut els seus pares. És un pis molt silenciós. Hi ajuda l'altura: un sobreàtic al capdamunt de deu pisos: no hi arriben els sorolls dels cotxes. Quan mira pel finestral de la terrassa veu, entre dos edificis llunyans, el nou tramvia que hi passa. Arreplega els quadros —que sempre han estat penjats al mateix lloc; ni un canvi mai—, les fotos del matrimoni, els diplomes, i ho col·loca tot en una mateixa habitació. Un altre dia decidirà què en fa. Després s'acosta a la taula del menjador, ovalada, de fusta ben lluent, que un ebenista va fer quan la mare —enamorada dels mobles d'una de les cases on anava a netejar en una època— va voler un menjador igual-igual al que tenien en aquella casa. Igual d'estil, amb una biblioteca, una taula, cadires i un sofà vermell i negre, però de dimensions més reduïdes, perquè el pis d'ells era evidentment petit. Sempre ha ballat, aquesta taula, i encara ara balla, perquè les potes de ferro estan collades simplement amb cargols, i qualsevol cop de peu les belluga uns quants mil·límetres, prou perquè no siguin del tot estables. De petit aquell bellugueig el posava nerviós i, de més gran, sempre que visitava els pares, una de les coses que feia, dissimuladament, era estirar les potes cap enfora perquè la taula no balles tant. Ara no les estira. Ara agafa la taula, la gira cap per avall i descolla els cargols de les potes amb els dits—de tan balders que van ais forats—i la deixa al rebedor, per baixar-la més tard. També hi deixa els testos trencats que hi ha a la terrassa.