El Lleó (fragment)


Obra:Obres completes (p. 1044)
Comarca:Barcelonès

testing image

El Lleó (fragment)

El lleó —indispensable en heràldica, indispensa­ble en art decoratiu, indispensable en la faula i en la novel·lística de viatges, rei de la selva, símbol de noblesa i de força, fos en bronze, tallat en marbre, esculpit en or i en llautó... en tanta escala que de lleons n'hi ha més en monuments, escuts, joies, sivelles, pla­ques, botonadures, gravats i esmalts, etcètera... que no n'hi ha hagut ni n'hi haurà mai de vius damunt la terra— sojorna en el nostre Parc en una misèria esgarrifosa. Rodejat d'ossos a mig escurar i de matèries infectes, ajaçat i dorment, aspirant pudors, reumàtic i escrofulós, a penes es digna a atendre les vi­sites. Si albira algun dibuixant, adopta una positura de majestat fallida, perquè no diguin. Li havien construït una casa amb certa petulància d'honorar-lo, però què sabia de lleons la ciutat de les rates-pinyades? Ara d'ençà que l'han declarat indesirable, per cau­sa de la seva significació centralista, és quan el lleó ha pogut veure el cel i prendre el sol ocupant gàbies vulgars de bèsties sense prosàpia.

Cert que l'han mullerat civilment i la parella ha correspost donant bessonada. Un cop fet el favor, feta la trampa. Ja tenim els consorts en l'ostracisme conjugal i els fills a pensió. ¿És que la consuetud dubtosa dels nobles pot ésser imposada als lleons?

Mireu-los, els petits, com estan en camí de raquitisme; com demanen hipofosfits i oli de fetge de bacallà amb el silenci expressiu de la seva constitució depauperada.