Direm, per començar, que aquest local nocturn...


Obra:Les nits de Barcelona (p. 25-27)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Direm, per començar, que aquest local nocturn no té cap precedent a Barcelona. Ni abans de la guerra ni en aquesta postguerra, no ha existit a la nostra ciutat un establiment com la Cova del Drac. En primer lloc, els seus directors han sabut crear un clima. Els llums vuitcentistes amb els seus globus esmerilats, les tauletes, les cadires, els tapissos de les parets, l'empostissat, els mil i un detalls d'una decoració singularment evocadora, ens transporten de sobte a aquella Barcelona del fi de segle, que encara perdura en la memòria desperta d'algunes persones, potser com aquelles fotografies esgrogueïdes i imprecises per la tasca destructiva del temps, per la força de la llum que va robant els contorns i els perfils al paisatge amb la mateixa llum rebuda per la placa.

Així que entrem a la Cova del Drac i baixem l'escala per penetrar a la petita sala d'espectacles, submergida en una ombra imprecisa de nostàlgia, respirem intensament la suau fragància del fi de segle barceloní que, fins i tot en els més vells, és una imatge esvaïda que es deixa veure a penes, sentimentalment, en l'evocador record.

Aquesta atmosfera tan poderosament suggeridora emmarca la poesia actual, rabiosament actual, dels espectacles que s'ofereixen en la petita pista: poemes, pantomimes, la «nova cançó» i el teatre de cabaret, el qual exigeix un breu preàmbul.

No és a Montmartre, antic imperi del cabaret, sota el seu aspecte de cafè-concert, on cal situar la renovació d'un gènere considerat aleshores com «menor», a causa de la seva banalitat i de la seva manca d'imaginació, a desgrat d'un Aristide Bruant, sinó a Saint-Germain- des-Prés i en la immediata postguerra del 39. La Rose Rouge, L'Amiral i La Tomate foren el seti del «nou
cabaret» o «teatre de cabaret». [...]

Ara bé, aquest clima, aquesta atmosfera, que en certs locals nocturns de París i altres capitals europees és moneda corrent, a la Cova del Drac té un caràcter netament català, millor dit, barceloní. No és estrany, doncs, que el públic respongui i que l'establiment del carrer Tuset hagi aconseguit un estil i un públic propis.