En Brossa, durant els anys 1892 i 1893 ...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

En Brossa, durant els anys 1892 i 1893 (darrer de L'Avenç), va donar el to a la nostra revista: hi va publicar articles com La joventut catalana d'ara, que era vibrant d'emoció i d'esperit crític, però abundant de frases contradictòries i llampants. Els seus articles eren sempre importants i ben construïts. Algunes vegades (poques) tenien bon començament, pel mig s'emmalaltien i fluixejaven en acabar. Recordo que en el darrer temps (1893), en què el desig de rebentada el corprenia, en va fer una de tan crua contra En Frederic Soler, que no li deixava gairebé res sencer. En Pitarra va venir a la redacció tan desolat, que En Casas i jo vàrem acordar suspendre L'Avenç en finir l'any, fent acabar llavors els Espectres i els tex­tos. A la fi ens vàrem acomiadar dels nostres lectors amb un A reveure fortament vibrant i amb alguns atreviments, dels quals conec massa íntimament la mà. Nosaltres no gosàvem trencar tota esperança, però en el nostre fur intern no teníem cap intenció de fer reviure L'Avenç, sinó que ja el consideràvem mort per sempre.

Mentrestant, si bé la llibreria no anava tan bé com era de desitjar, a la impremta treballàvem de valent, fins al punt d'haver-hi mesos que no podíem donar l'abast a la feina: catàlegs, impressions per al comerç i la industria. Comptàvem amb grans clients. A mi sempre m'ha agradat la bella tipografia, i m'havia adonat que en altres països no seguien la norma del Jarro de Médicis a les portades: vaig trencar tots els motllos, i vaig observar amb satisfacció que allò tenia èxit, perquè altres impremtes ens escarnien. Havíem excel·lit en tota mena de participacions: de naixença, de casament i de mort. Si, per exemple, venia un senyor per a una participació de casament i ens la portava redactada en castellà, jo li mostrava un àlbum de treballs d'aquesta mena redactats en català. Li deia que si persistia a fer-ho en castellà no hi feia res, però li aconsellava que no hi gastés gaire: ara que en català podia fer-ho a tres tintes perquè era una llengua més noble. Davant d'aquests arguments, l'individu que volia casar-se es decidia per la redacció en català. Una altra cosa: teníem models perfectament nous de redacció per a sortir-nos dels patrons establerts per la rutina