L'Estruç (fragment)


Obra:Obres completes (p. 1044-1045)
Comarca:Barcelonès

testing image

El coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit al cos ovoïdal, enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un bot de vinater, sembla una màquina de regar o una bomba contra incendis. El mateix cap de l'estruç té forma de boquilla de manguera i, si el conjunt anés muntat sobre unes rodes, no dubtaríem pas de la seva servitud.

L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats, recorden els d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum. Amb el coll dret, vertical, un poc corbat del cim a guisa de crossa, va girant lentament la testa. Maniobra com un periscopi, però un periscopi susceptible d'entendrir-se. Diríeu que atalaia, al lluny, l'arribada d'un amic que enyora.

En caminar, branda la còrpora a la faisó d'un vaixell amb mar de proa. La gent discuteix trenta mil coses respecte a l'estruç: si corre més que un cavall, si s'engoleix els claus de ganxo, si un home encamellat al seu coll li faria eixonar les potes, si pon un ou, si l'ou es cova amb la calor del desert i si ell, l'estruç, fóra utilitzable per a algun servei públic. Uns troben que sí, que resultaria un excel·lent repartidor de candidatures en diades electorals, o un ràpid transmissor de telegrames, cartes urgents i confidències policíaques. Altres li neguen intel·ligència. Tot el que més, podria vendre diaris trotant a frec de les finestres dels tramvies i estalviant als marrecs de muntar a les plataformes. La qüestió de si s'empassaria els cèntims, restituint-los després honradament, desvetlla suspicàcies.[1]

[1] Bertrana, Prudenci, L'ós benemèrit i altres bèsties, dins Obres completes, Barcelona: Editorial Selecta, 1965, p. 1044-1045.