testing image

Fa temps que cerquem, dia i nit — a la nit amb un fanal encès, com si cerquéssim caragols—, la nostra novel·la, el nostre novel·lista autòcton.

Al nostre país hi ha una gran escassetat de novel·les i de novel·listes. Aquesta escassetat ningú no se l'explica. En efecte. En un país com el nostre, que conté de tot i forca en el ram de la cultura i de les lletres, a què deu obeir que la novel·la no compti, com qui diu, amb un representant digne i solvent? El trobar-ne, doncs, es qüestió de vida o de mort. Hem de fer els possibles i els impossibles — caigui qui caigui — per tal de trobar un novel·lista amb cara i ulls, que es pugui comparar amb els de l'estranger. Si cal, hem de falsificar-lo.

***

Tanmateix temps endarrere, va morir-ne un. En saber-ho, hom va fer un gest d'estranyesa. Ja el teníem, però, Déu de Déu!, de tan prop que es trobava, ni ens n'havíem adonat.