Una detonació tremenda...


Obra:L'esplanada (p. 73-74)
Comarca:Barcelonès

testing image

Una detonació tremenda, sortida de la Ciutadella, els fa estremir. La Isabel, en el primer moment de sorpresa, s'arrapa al braç de mossèn Josep i exclama, espaordida:

—Què és això? Ha arribat el moment fatal? Mossèn Josep no es pot tenir dret, puix que una tremolor generalitzada s'escampa pels seus membres: s'asseu en un dels bancs del passeig.

En aquell mateix instant, se sent una descàrrega, i el seu brogit colpidor trenca el cor a bocins. Mossèn Josep perd de cop totes les forces, i en un moment de feblesa, sense tenir esment que la Isabel és al seu costat, fa:

—Ja són a l'eternitat! Déu meu, acolliu-los en el vostre si!

La Isabel cau en els braços de mossèn Josep, sense -sentits i gairebé sense vida.

Ja traspassaren...! Mes, ai! Encara se senten uns quants trets: algun dissortat no es deu haver mort a la primera descàrrega... Quin horror...! Emperò, s'acabarà amb això l'angoixa de Barcelona? No: cal que contempli cada dia les víctimes innocents del despotisme; cal que tots els seus habitants es diguin: què esdevindrem nosaltres, què passarà amb els nostres fills, si el govern continua d'aquesta manera!

La forca ja és preparada a l'Esplanada... Al cap de poca estona treuen de la Ciutadella les despulles mutilades i cobertes de sang; i la terra queda regada amb aquesta sang preciosa... Tres vegades, el sol ixent prova de fer-se pas: tres vegades torna a amagar-se en un mantell ombrívol, com espaordit d'aquell espectacle!... Ah! Jo els vegí, penjats de la forca, aquests cadàvers. Jo els vegí: i encara avui m'estremeixo, en recordar l'efecte que em produí aquella escena tan sangonosa...!