València i Barcelona (fragment)


Obra:Poesia valenciana completa (p. 299-301)
Comarca:Barcelonès

testing image

València i Barcelona (fragment)

Salut, ciutats volgudes! València! Barcelona!,

com llavi humil, vos besa los peus la mateixa ona,

portant-vos les memòries de temps bells i llunyans.

Jo a vostres fronts gloriosos done també iguals paumes

los fills enyoradissos dels Berenguers i els Jaumes                         serem sempre germans.

Un mateix cau tinguérem en la materna soca;

els uns, en separar-nos, buscàreu l'aspra roca,

i els altres acampàrem en lo flairós jardí;

mes sempre que els cors junta de nostres mans l'estreta

los pensaments se'n volen, com au que al niu va dreta,                   al vell tronc llemosí.

Los pensaments se'n volen als temps en què la glòria

en les daurades fulles de la immortal història

donava per exemples al món nostres records;

quan verds llorers brotaven lo Llobregat i el Túria

i amostrà nostra llengua a tots los pobles Llúria

i March a tots los cors.

Roger, nostre hom de ferro! Ausiàs, nostre poeta!

Glòria que l'una a l'altra s'unix, i que completa

lo nostre distint geni, perquè, sent tots germans,

rius brolla, per nosaltres, de llet i mel la terra,

i en ses dures mamelles vos va nodrir la serra

dels antics laietans. [...]

Enjamai disputeu-vos, germans, vostra corona;

les dos podeu ser reines, València i Barcelona;

la corbella és un ceptre lo mateix que el trident.

Déu, per a què al port tornen les vostres naus lleugeres,

i per a què net caiga lo gra en les nostres eres,

envia el mateix vent.

Sigau, puix, sempre unides, de cent pobles enveja;

cascun sigle que passe més ditxoses vos veja,

i creixcau en fortuna i en glòria sense fi,

les mans fraternes juntes, com convé a les bessones,

i sentades a l'ombra que tu a les dos els dónes,

¡gloriós tronc llemosí!