testing image

Lo parc (Fragment)

(Exposició Universal de 1.888)

Lo segle donà un tomb, i Barcelona

se desvetllà amazona,

i al veure aqueixa mola davant seu,

li dóna un cop de peu.

Los que li feren guerra

se deien ells amb ells: —Què hi farà allí?-

Ella enfeinada va aplanant la terra,

la rega amb son suor i en fa un jardí:

ne fa un jardí on soterra

sos immensos oprobis i dolors;

aquells murs que li feren de cilici,

sos grillons i improperis,

la Torre1 del suplici,

tot ho cobreix amb un mantell de flors.

Aprés, tot arborant llorers i palmes,

convida allí mateix tots los reialmes,

de lletres i arts a Universal Torneig.

La cort d'Espanya es féu barcelonina,

i els pobles tots vingueren al corteig

d'on era Barcelona la regina.

Veient que aquells fortins aterra encara,

sos enemics se diuen uns als altres:

—No ens tirarà a la cara

del castell maleït les pedres a nosaltres? —

Oidà! D'aqueixes pedres Barcino en fa un palau

a on cridats tots los pobles de la terra,

en aquell lloc, ludibri de la guerra,

celebra la gran festa de la pau.