Des de dalt...


Obra:La Candelera (p. 709)
Indret:El born
Comarca:Barcelonès

testing image

Des de dalt, s'observava la batalla del baluard veí. Al Portal Nou, l'enemic reculava, queia desordenadament per les bretxes i s'amuntegava al fossat. Els milicians disparaven sense treva al damunt d'aquells pobres diables, i quan ja havien fet net a la muralla, van calar baionetes i van davallar com una tromba a rematar la feina. Els van perseguir fins a la trinxera, i es coneix que en l'ardor de la batalla no van sentir els tocs de retirada. La cavalleria francesa els va enxampar pel flanc, va trinxar-los de valent i els va obligar, vull dir als que encara eren vius, a grimpar amunt de nou. Les nostres bateries van impedir un contraatac: van vomitar foc al glacis, van omplir el fossat d'una espessa boira i van assegurar la posició.

Al pany de muralla on era jo, d'entrada, s'hi produïa un empat ferotge. La punta del baluard era ocupada per l'enemic: amb sacs de sorra, runa i cadàvers havien armat una barricada des d'on repel·lien qualsevol escomesa. Allà potser s'hi amuntegaven tres milers de soldats, refrescats periòdicament pels reforços que escalaven la bretxa. A la nostra banda, la de ciutat, s'hi havia atrinxerat també una massa d'homes suats, que amb prou feines conservaven els calçons i que no oferien descans als atacants. La mola de Santa Clara era una pura ruïna. Jo em vaig arraulir a segona línia, des d'on alçava la pistola i descarregava, suposo que sense gaire encert, contra el bàndol oposat.

A l'hora foscant tot continuava igual. Diria que ningú no va dormir, aquella nit. Les armes no van callar ni un sol moment. Jo em vaig entretenir, com tants altres, a regirar els morts i a prendre'ls les racions. De tant en tant baixava a veure les dones i els administrava una part, confesso que menor, del que esgarrapava. Recordo un parell de sortides en les quals no vaig participar: van resultar desastroses, perquè al cap de poc tornaven els quatre afortunats que no s'hi havien deixat el coll i ocupa ven les mateixes posicions que abans. Va venir en Villarroel, i després un grapat de coronels, a animar-nos. Al conseller en cap, si mal no recordo, no se li va veure el pèl.

A mig matí es va produir una segona envestida dels enemics. En aquell punt, un núvol de fum i de calitja llepava les faldes del mur i bona part del bastió. En la distància, quan tenies visió, podies admirar el fort de Montjuïc que surava, com una aparició espectral, per damunt del llençol de boira. Els assaltants no veien més enllà dels seus fusells, però tot i així empenyien amunt; i la defensa aguantava amb fermesa. De sobte, quan aquell empat furiós semblava imposar-se de nou, es va sentir un tro a la meva dreta. Vaig girar la vista i vaig veure un gran bolet de fum que s'alçava amb dotzenes d'homes, braços i cames i caps espedaçats. El nostre polvorí havia volat, i es va produir una escampada general que va desfer la tenacitat de les darreres hores.