testing image

Festa! (fragment)


Catalunya,  eixampla els braços

que ara el món s'hi ve á llançar

i has de fer-li amb tos abraços

la rebuda del germà.

Parentela llarga I noble,

un germà t'és cada poble

que se'n ve a festa major;

no diran de l'escomesa:

ja els hi tens la llar encesa,

fes-los seure a ton escó.

Catalunya, de ta vesta

la negror fa esgarrifar;

treu-te el dol per una festa,

que be prou l'has de portar.

Que ton plor i ta agonia

no pertorben l'alegria

de les races que ara aculls;

ta mirada desendola:

ploraràs en estant sola,

però ara eixuga els ulls. [...]

De ta herència saquejada

mostra al món l'estroncat doll,

la ruïna venerada

de Poblet i de Ripoll.

Si admirant-se'n la contempla,

fes-li veure que del temple

de la pàtria trossejat,

a cops d'odis i desastres

han caigudes les pilastres,...

l'altar no, que és Montserrat. [...]

De tants pobles, pàtria mia,

als concerts de veus sens fi,

amb esclats de poesia

ton llenguatge has de lluí.

Que l'escolte el món, i entenga

que és tan nostra aqueixa llenga,

tan de l'ànima l'accent,

que es vege a sos fills tan cara,

que va fer un esforç de mare

i ens va dar l'enyorament.

Pàtria meva, en la sardana

colossal de les nacions

encaixant-hi com germana

fes-hi entendre tes raons:

—Ja ho veieu: só viuda i sola,

mes la pena que m'endola

ni m'abat ni em fa desdir;

si m'han fet passar per morta,

m'heu vist bé, só viva i forta;

m'hi voleu? —i et diran: — Sí! —