L'absoluta (fragment)


Obra:Floràlia (p. 158-160)
Comarca:Barcelonès

testing image

L'absoluta (fragment)

Mes sota un altre teulat

cinc anys que espera i aguarda

l'amor constant i fidel

d'una minyona agraciada,

que si li dava valor

solament de recordar-la,

quan de les tribus del Riff

rebia ruixats de bales,

ara li fa batre el cor

amb frissança agosarada.

Una pitrada i avant

i de seguit serà a casa,

una pitradeta més

i al cap del poble arribava.

Feien lo tercer senyal

de la Missa, i la campana

amb sa veu de vell amic

par que li diu: «vina, afanya't!»

Al entrar al cap del carrer

troba un parell de comares

que al veure'l han reculat

com si els eixís un fantasma,

i mirant de cua d'ull

i a cau d'orella parlant-se,

corrents s'han ficat a dins

fins al replà de l'escala.

Les noies regant clavells

i espesses mates d'alfàbrega,

al veure el Jan del Molí,

sobtades girant la cara,

i en lloc de dar-li el bon jorn

de la finestra s'aparten.

Trist se posa i capficat,

i ans de arribar a la plaça

sent a casa del fuster

pics de martell ¡santa Pasqua!

si no és per caixa de mort,

per què aqueixes martellades?

A la botiga n'ha entrat

amb la cara trasmudada;

lo fusteret quan lo veu

d'esglai se li glaça l'ànima,

li cau l'eina de les mans

i dels ulls un raig de llàgrimes.

Lo minyó tot ho entén

no ha menester més paraules,

i en aquell punt va enyorar

un clot en terra africana.

S'arrenca un anell del dit

i sanglotant aixís parla:

«La Roseta se 'ha mort,

(Déu l'hage ben coronada)

quan l'anireu a encaixar,

si el coratge no us mancava,

la caritat me fareu

de destapar-li la cara,

i li posareu al dit

est anell de prometatge...

A la Verge del Roser

porteu-li les arracades;...

jo me'n torno a servir el Rei

que ja tot lo món m'és pàtria.»