La Pardo i jo arribem puntualment al gran hall de Belles Arts...


Comarca:Barcelonès

testing image

La Pardo i jo arribem puntualment al gran hall de Belles Arts, l'espectacle és esplèndid i alegre. Milers de senyores i senyoretes elegantment vestides, de carrer; els homes tots de fac. Quan entrem nosaltres de bracet es promou una fressa estranya. Poc després, entre dos rengles d'alabarders, avancen SS. MM. amb brillant seguici pel gran pas central. (Grans aplaudiments i visques... perduts... ça i enllà.) La Cort ocupa la gran tarima. El reiet (nen de dos anys), presideix des del regí cadiral daurat, tot vestidet de blanc, el capellí inclusiu, que és d'ermini agençat amb un gallaret de plomes de cigne. Les infantetes seuen en coixins als seus peus. Té la seva reial mare, la regent, a l'esquerra i, de l'altre cantó estant, la dida li aguanta la mà. Ell, com una mona ensenyada, es manté molt tibadet durant tota la cerimònia, és a dir, uns tres quarts d'hora. Sols una vegada, el pobre, s'atreveix a baixar deixant-se relliscar pel caire del seient; però la petita de les infantetes el besa i amb la dida tornen a enfilar-lo al regí cadiral. (Per cert que, oh mofa de la naturalesa!... un cop fora la Cort, vaig veure que el menut havia fet "pipí".) A un costat del rei seuen els ducs d'Edimburg i el duc de Gènova. Darrera d'ells hi ha drets els palatins tots recamats d'or i bandes. No veig on seuen les camaristes, duquessa de Fernán Núñez i mar­quesa de Monistrol (dues senyores molt grosses i ja velludes.) A mà dreta, cinc o sis passes enrere, formant gran estol de cavallers, estan, molt respectuosament plantats, tres o quatre ministres, presidits per En Sagasta, el ge­neral Blanco, el governador civil, president de la Diputació provincial i Audiència, l'alcalde, no sé quins altres personatges i, darrera d'aquests, senadors, diputats, regidors, etc., etc., tothom constel·lat el pit de creus i barrat de bandes i faixes. A mà esquerra seuen a primer rengle, ambaixadors i plenipotenciaris d'infinitat de nacions; darrera i de peu dret hi ha tot el cos consular, generals d'exèrcit, almiralls i caps d'armada, formant un llampant conjunt d'uniformes multicolors del qual destaquen per la llur elegància dos hongaresos i un turc.

L'alcalde llegeix un discurs que no arriba al públic i acaba amb un ¡Viva el rey! donat amb veu entelada que revela l'emoció de què el gran propulsor, l'ànima veritable de l'esforç titànic que allí se celebrava, devia estar posseït. En Girona, comissari regí, llegeix un altre parlament, llarguet, premiós, pesat, que acaba també amb un altre visca igual. En Sagasta, pre­sident del Govern, declara oberta l'Exposició i una orquestra combinada amb una banda formant uns dos-cents executants, des de la galeria oposada toca un potpourri de cants nacionals entre els quals sona «La Marsellesa», que alarma còmicament algú del públic. La Cort emprèn la sortida i, al seu pas, el públic, enfilat a les cadires, l'aclama xardorosament mentre la marxa reial retruny pels espais.

Total, una sala superbament concorreguda, un acte com tots els d'aquesta llei, insípid i pesat; molts uniformes i creus, or i pedreria, i ben poca distinció en tota la munió del públic que no repara a enfilar-se per les cadires ni a cridar irreverentment quan li convé: ¡sentarse!... ¡sentarse!

E1 temps, a la sortida, és deliciós. Al peu del vestíbul es paren quatre carrosses palatines, tirades, una per sis i, tres, per quatre cavalls a la Doumont. El reiet i les infantes desapareixen aviat en una d'elles; la reina mare, els prínceps i tot el llarg estol de personatges desfilen a peu pel passeig de les magnòlies, encatifat de flairosa ginesta davant del pavelló del Círcol del Liceu, les terrasses del qual estan plenes de famílies aristocràtiques. Les carrosses i l'escorta reial segueixen pausadament per anar a situar-se vora l'ex-Palau del governador de la Ciutadella, utilitzat avui per Pavelló Reial. L'elegant concurrència va eixint del hall de Belles Arts i va a esbargir-se pels jardins, confonent-se entre el públic que no tenia invitació per a penetrar en aquell. Tots els voltants del Parc estan sembrats de cotxes descoberts. Mes enllà, clavades de peu dret, gentades immenses esperen la sortida de la Cort