testing image

VII

Hi ha tot de portes esbotzades, tot de calaixos escampats.

Aquest funest cap de gener, mare,

ho han escorcollat tot, fins la casa del Mestre.

Sí, ahir, al carrer de la Mercè, van calar foc als seus mobles

i diu que, damunt del fang, encara hi ha llibres

esberlats. Ens assalten tots els racons de l'ànima i del cos, mare,

la delació va ratant cal·ligrafies íntimes

i les esventra damunt els magatzems de l'odi.

Ens tallen la llengua, mare,

ens roben la veu,

ens confisquen la paraula

en saques precintades amb el fel d'una obstinació casernària

que vagons diligents menen vers els budells de la dictadura

per la inclement plana mesetària.

I eficients funcionaris allargassen llistats amb els noms dels de casa, mare,

amb els noms dels qui aviat veuran la darrera albada amb el darrer terror.

Anys a venir, potser el vell botxí, mudat en gavià,

encara menjarà en silenci

i xiularà displicent mentre segueix fent la feina,

malgrat que les portes esbotzades i els calaixos escampats

no parin de clamar la raó dels espoliats.

Però nosaltres, mare, encara sabrem que la dignitat

és molt més que una paraula

damunt els carrerons enfangats de la història.