28 d'octubre 1919


Obra:Diari 1918-1961 (I) (p. 271-272)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

28 d'octubre 1919

Avui, primer concert de la temporada de l'Associació de la Música de Cambra. Fets dos figurins i amb la roba ben raspallada, hem sortit en aquesta nit de fred i vent que semblava talment de gener. No convida sortir, dèiem carrer de Claris avall, i, a més, amb tants anuncis de vagues i revolucions, la gent es retreu i els carrers semblen deserts. Sí, sí, arribem al Palau de la Música Catalana i era ple. Quanta gent! Jo no ho havia vist mai tan ple. Deu ser un exitàs econòmic per a l'Associació, perquè allí tothom hi va pagant i el benefici reverteix als mateixos associats en forma d'augment de concerts amb igual quota. Hi havia totes les dames i tota l'aris­tocràcia i totes les niñas bien i tothom qui a Barcelona figura o hi és conegut. Hi érem nosaltres! I encara no vam poder veure-la tota perquè haguérem d'anar a les golfes, vull dir a les escalinates de l'últim pis, des d'on la figura d'en Pau Casals, concertista, quedava quasi desapareguda si és que podíem veure-la entre caps, clatells i espatlles. Sols albiràvem la closca. Un concert molt bonic sense arribar al paroxisme de l'entusiasme. Molt interessant el programa i meravellós el violoncel de l'artista. Jo no l'havia sentit mai. Sols quan era alumne de l'Escola Municipal de Música i s'examinava d'aquella manera tan brillant que feia que els seus exàmens constituïssin uns concerts on el públic acudia ple d'interès i simpatia. Tocà ahir obres de Boëllmann, Sanmartini i Dvorák que foren molt aplaudides i millor tocades. És sabut ja que el violoncel d'en Casals, en Casalets, que li dèiem, és avui dia el primer del món i que tot en ell és bon gust, sentiment, expressió, dolcesa i vibració que al cor arriba.

Tothom qui hagués vist ahir la sala del Palau de la Música Catalana s'hauria impressionat amb l'espectacle i s'hauria fet creus que a la ciutat de les bombes, entre l'agitació ciutadana, ferida per vagues i revoltes, abocats a un conflicte gravíssim en vigília d'una vaga gene­ral que pot ser el caos i l'ensorrament, s'hagués aplegat per a un fi d'art tan nutrida concurrència que en aquells moments oblidava les misèries del llot per enlairar-se espiritualment. Decididament, Barcelona no pot morir.