Cap al tard hi ha molta boira al Montseny...


Obra:El vel de maia (p. 118)
Municipi:Viladrau
Comarca:Osona

El nom del casal ve de l'herbolari Bofill, rebesavi del poeta Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), que al segle XVIII, es convertí en un reputat botànic que es dedicà a la recol·lecció de plantes medicinals del Montseny. Va ser distingit pel rei Ferran VII amb la dignitat de "Boticario de Cámara de Su Majestad". Ca l'Herbolari, a la primera meitat del segle XX, va ser habitatge del crític i assagista Jaume Bofill i Ferro que hi congregà literats i personatges diversos. Especialment destacable és el sojorn que hi féu durant la Guerra Civil (1936-1939) de Marià Manent i la seva família, del qual sorgí el dietari El vel de Maia. Reproduïm un poema de Guerau de Liost cantant les excel·lències de l'indret, un altre de Manent evocant una vivència molt emotiva amb la seva filla Maria, que es complementa amb un dels dos fragments del dietari que descriu la mateixa vivència, mentre l'altre fa referència a l'aspecte del l'excel·lent parc-jardí que envoltava la casa.
testing image

Cap al tard hi ha molta boira al Montseny. Tradueixo -literalment- poemes de Goethe per aprendre l'alemany. Em fa molta il·lusió anar penetrant una llengua nova, barrejar gramàtica i poesia. S'ha fet fosc, i l'espelma brillava davant la finestra; s'ha esvaït el món dels arbres, dels ocells i dels núvols: només la gran tenebra enllà del vidre. He sentit com una estranya basarda. La Josefina, al menjador, adormia la nena, cantant-li una cançó antiga. Jo traduïa El rei dels verns. Tot d'una he pensat en la guerra. La cançó de bressol, la foscor a la finestra, l'opressió tràgica que vivim, m'han fet sentir el misteri, dolç i terrible alhora, de la vida -i de la mort.