Jo mirava a terra fent el distret, una mica cohibida...


Obra:Autoretrat (p. 31)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Jo mirava a terra fent el distret, una mica cohibida, fins que va acostar una mà i a poc a poc em va treure el llacet de les quatre barres. El va deixar damunt el pupitre. Em vaig quedar molt parada. No sabia què fer. Sense mirar-la vaig agafar el llacet i me'l vaig tornar a clavar. Va tornar a desclavar-me'l. Un moment vaig mirar les altres nenes; totes estaven distretes. La cara se m'encenia, hauria plorat. Però no deia res i em vaig tornar a clavar el llacet esperant amb llàgrimes als ulls que tornés a arrencar-me'l. Potser em va treure el llacet set vegades, sempre somrient. I potser set vegades, amb paciència i ràbia, me'l vaig tornar a clavar. A l'últim va fer un soroll despectiu amb els llavis i va anar-se'n. Sempre més, quan m'han arrencat el llacet simbòlic de les quatre barres, he tornat a posar-me'l encara que hagi estat aguantant-me les ganes de plorar.