La confluència d'aquestes dues línies dóna a l'editorial...


Obra:Quaderns Crema. Vint-i-cinc anys. (p. 17-18, 23-24)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La confluència d'aquestes dues línies dóna a l'editorial el seu perfil característic. D'una banda, màxim rigor filològic, ritual i cerimonial acadèmic, reivindicació universitària dels clàssics oblidats (començant per Pla, a qui la revista Quaderns Crema dedica un dels primers números, J. V. Foix, Carner, Eugeni d'Ors, Gabriel Ferrater i Joan Ferraté). De l'altra, l'esperit enjogassat de l'avantguarda: Junoy, Foix, Trabal i els contemporanis que s'acosten als vells mestres, com ara Monzó, que llegeix Trabal i el cita a Benzina. Aquest perfil es manifesta en tots els aspectes de l'activitat de Quaderns Crema: des del nom VallcorbaPlana (amb els dos cognoms enganxats, per evitar la "i", amb la p majúscula), que funciona gairebé com una marca, fins a les declaracions als periodistes que el visiten al despatx, el disseny de les cobertes o la decoració de l'oficina del carrer Valls i Taverner, pintada de color crema amb llums senzills i elegants de peu metàl·lic i pantalles de pergamí, mobles funcionals barrejats amb calaixeres i seients entapissats de vermell. Quaderns Crema és l'editorial catalana més vinculada a la Universitat, la que parteix d'un plantejament més rigorós des del punt de vista filològic. Al mateix temps, connecta amb la nova realitat de la Barcelona dels anys vuitanta que es mou al voltant de la pintura figurativa, el disseny i el periodisme radiofònic. La seva línia editorial es pot associar amb el postmodernisme, a partir de la idea eclèctica que permet combinar en un mateix catàleg un erudit com Riquer, un poeta oblidat com Junoy, Ausiàs March, Quim Monzó i Edgar Allan Poe traduït per Carles Riba.

Si una cosa no ha canviat al llarg d'aquests trenta anys és la idea que cada llibre té una personalitat pròpia. Quaderns Crema no ha seguit modes, no ha publicat escoles ni grups, ha defugit els epígons, no ha sobreexplotat les seves troballes ni ha fet avorrir els seus encerts. Ha obert molts camins i ha deixat que d'altres n'exhaurissin les possibilitats. Vallcorba ha adoptat un paper semblant al del col·leccionista, que tria les obres en funció del seu gust i les associa d'acord amb un criteri personal. En aquesta combinació troben una segona identitat. Els llibres que publica formen part del seu entorn vital, però a diferència del col·leccionista gelós dels seus quadres, l'editor fa participar els lectors de les seves descobertes i actua sobre la imatge d'un determinat període, modificant-ne la percepció. El catàleg de Quaderns Crema ha canviat la imatge de la literatura catalana, potser més que cap altra editorial de la nostra època.