Predicat des d'una pintura de Joan Miró


Obra:Poesia completa (p. 133-134)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Predicat des d'una pintura de Joan Miró

L'esmolada falç
ha llescat la lluna
com si fos de pa.

La talla rabent,
dura, cruel, seca,
una mà de vell.

Va llençant al riu,
a bocins i engrunes,
la llum de la nit.

A miques, a grums,
als ventrells dels peixos
de seguida put.

Quin esquer més bo!
Cuc a l'ham, podrida,
res com la claror.

En la fosca, sols
ulls endins febregen
brillantors de l'or.

Tots som ara cecs
i palpem feixugues
bosses de diner.

Molt tibants, ens fan
bruts serveis de grosses
natges de barram.

Gasius porcs, bastim
bordells amb les runes
del nostre país.

Al rar laberint
són colgats els ossos
d'aquell mort destí.

Qui retrobarà
fils, camins que drecin
a la llibertat?

Mai ningú, per sort.
Dels béns tenen cura
sabres i dragons.

L'únic important:
que no ens robin d'altres
lladres els cabals.

Rics i vils, cantem
la lluna, la bruna,
la buidor del cel.