testing image

Invocació als poetes

 

Josep Carner, Blai, Rosselló,

Salvador Espriu per valedor,

potser algun altre...

doneu-me un toc en el meu vers,

poseu-hi foc i un dring divers

de com solia.

 

Darrerament, quan he cantat,

un vent molt àcid m'ha rondat

ben a la vora

i m'ha dreçat tot el cabell

mentre els meus ulls veien vermell:

la boca en cendra.

 

Ara no vull sinó fugir

que ja pressento aquell coixí

on he d'asseure'm!

Vull caminar, vull admirar,

que el món és ple i un Déu hi ha.

Que pugui valdre'm!

 

L'esquena dreta i tant-se-val:

vull la vellor passar per alt.

Tot el que em resta

ho posaré dins un farcell

petit; només el record d'ell

al bastó em pesi.

 

És folla, riu, dirà la gent.

I tu estaràs, Carles, content,

que així em volies.

Demano un toc, demano un dring,

només pensant en tu ja els tinc:

ja sóc una altra.

 

Taral·lejant i follejant

donaré encara mes d'un cant

al sol i a l'alba.

El meu poeta m'ha valgut,

que no per sempre l'he perdut,

que el tinc a l'ànima.