Quan estigué tipa sortí de sota dels encenalls


Obra:Mirall trencat (p. 453-457)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Quan estigué tipa sortí de sota dels encenalls i començà a pujar per entre fulles, amb les dues rates petites al darrera. Tornava pel mateix camí; tot d'una decantà cap a ponent, on la façana havia estat coberta d'una altra mena d'heura, amb les fulles d'un verd lluminós que a la tardor s'encenia. L'heura aquella havia mort feia anys, però les manetes amb què els brots s'arrapaven havien quedat encastades a la paret i aguantaven brots secs que a mida que s'enlairaven s'anaven fent prims. Tot el que havia estat un mar frondós d'heura fresca, ondulant al sol i a l'aire del bon temps, s'havia convertit en un embolic de brots i de manetes. Embolic amunt, s'anava enfilant enfilant amb les rates petites al darrera, tipes totes tres de closques del formatge que l'adroguer de més avall venia a unces. Arribaren a la teulada, es passejaren per la cornisa i, a l'últim, entraren a la casa per una espitllera de la torratxa.

La despertà un cop molt fort. S'arraulí en el seu jaç. Veié tres ombres altes que es movien d'una banda a l'altra. Estigué quieta tot el matí i a migdia una de les ombres s'acostà al seu jaç i l'hi esbarrià. Es quedà quieta, plena de curiositat. Tot d'una veié una fusta que s'enlairava i amb el cor esverat, amb els ulls sortits, amb la cua clivellada, s'aixecà dreta, desafiadora... fins que arrencà a córrer i es mig amagà sota una pila de papers. S'anava fent fosc però a dintre de la casa hi havia llum; unes flametes tremoloses que les ombres s'enduien i tornaven. Aprofitant un moment que les ombres no es veien, sortí a poc a poc i, quan arribà a l'esplanada, amb el morret enlaire, escoltà. A la banda del pou una bestiola grinyolava. Tot era igual, res no havia canviat, però estava neguitosa. La voltava el perill i no gosava bellugar-se. L'ombra de sempre, una ala de boira ondulant com una flama, li passà tan a prop i tan baixa que li fregà les orelles. Féu un bot i arrencà a córrer fins que no pogué més. S'hagué d'aturar amb el cor que li saltava a dins del pit. Al cap d'una estona aquelles ombres feien una pila molt grossa amb tot el que havien tret de la casa. Hi calaren foc. Sentí espetecs i veié aixecar-se unes flames vermelles altes fins al cel. Les branques i les fulles dels primers arbres del parc semblaven incendiades. El foc durà tota la nit. No sabia on anar a dormir. Voltà per la casa; tot era insegur. No veia ni un trist manyoc de roba. Sense esma, mig malalta, arribà al passeig dels castanyers i s'enfilà a una soca; trobà un forat i s'hi entaforà. Al cap d'uns quants dies vingueren més ombres a tallar arbres, a tirar la casa a terra. De seguida veieren a la soca d'un castanyer de l'entrada, cargolada en un esvoranc, una rata fastigosa, amb el cap mig rosegat, voltada de mosques verdes.