testing image

Angeleta. Ens ha vingut a veure ja dues vegades a la dispesa i avui — deu haver fet festa — ens ha deixat un paper escrit d'una simplicitat emocionant. Ens diu que s'enyora molt i que, si tenim algun parell de sabates per a posar-hi mitges soles, ella ens les portarà al sabater. Sembla que en coneix un de magnífic. Angeleta es recorda de nosaltres. Tan poc que nosaltres ens recordem d'ella!

Al carrer de Mallorca, a la nit, no se sentia tocar cap rellotge de campana—o almenys jo no recordo haver-ne sentit cap. Al carrer de Pelayo se'n senten diversos, d'una gravetat imposant, magnífics, d'una sonoritat que queda llarga estona flotant en l'aire.