...i l'endemà, al migdia, en comptes d'enfilar els carrers habituals ...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

...i l'endemà, al migdia, en comptes d'enfilar els carrers habituals, Santa Anna, Rambla, Fortuny, Peu de la Creu, Riera Alta, per a tornar a casa, vaig voltar per plaça Catalunya, Pelai, i en arribar a l'altura dels Capi­tolio vam sentir cridadisses i l'Aranda i en Vilalta que m'acompanyaven van recular, que potser ens tocarà el rebre, tu, i jo no vaig dir res, però les cames em feien figa i la gent, aturada, giraven els caps en direcció a plaça Universitat, i de lluny estant es veien policies, escamots de policies grisos, i de sobte ens van engrapar pels braços, ¿qué hacéis aquí?, un home alt, vestit de blau marí, amb bigoti Hitler, que ens ullava malcarat, i la gent en advertir que ens subjectava reprenien el camí fent veure que no tenien relació amb nosaltres, i ningú no s'atrevia a dir-li a l'home que nosaltres no fèiem res, que només érem badocs, la gent del carrer no volia embolicar-se i jo sentia que les llàgrimes em pujaven per la gola i m'ennuegaven, i ganes d'orinar, una sensació terri­ble de fluixedat originada pel terror que estava a punt de fer-me pixar els calçotets, en Xavier Vilalta va quequejar, venimos... del colegio y nos íbamos a casa pero... yo... i l'home sec, blau marí, amb bigoti Hitler, ens va sacsejar, en Vilalta i a mi, l'Aranda havia arrencat a córrer quan va veure que ens enxampaven, i com si fóssim ninots, la gent s'allunyava, atemorida i esquerpa, observaven l'escena de lluny i altres homes de paisà apressaven els vianants, venga, venga, circulen, i la cridòria que provenia de la plaça, iros a casa y que no vuelva a veros por aquí, i en aquell moment, nosaltres corríem Gravina avall, el repic d'una campana, una de sola, que semblava bategar embogida, com si algú o alguns s'haguessin penjat materialment del batall i no li donessin treva, ning-nang, ostres, tu, quin merder, va dir en Vilalta sense parar de córrer, ning-nang, ning-nang, ning-nang, era un clam de desesperació, un toc de crida, un senyal de revolta que nosaltres, esverats com estàvem, encara no podíem entendre, i corríem fugint de l'amenaça de l'home disfressat de Hitler, ning-nang, ning-nang, la cam­pana cridava a sometent, buscava el ressò de la ciutat, la volia desvetllar perquè ja feia massa temps que dormia entortolligada, acovardida, i en arribar al carrer Valldonzella ens vam aturar a reprendre l'alè i perquè tot d'un plegat la cam­pana havia emmudit i es va instal·lar un silenci glaçat sobre les pedres negroses de la Casa de Misericòrdia i la gent caminava d'esma com si mai no haguessin escoltat el retruny dels repics colpidors, i en Vilalta, jo me'n vaig a casa no sigui cas que, i jo vaig embocar Ferlandina i ell va continuar avall, avall, cap al carrer del Bonsuccés, i un cop sol provava d'imaginar el que en aquells moments s'esdevenia a la plaça Universitat entre el formiguer d'estudiants irats i les colles de grisos i homes vestits de blau marí, entre la indefensió dels uns i les porres dels altres, i em demanava per què la campana ja no sonava, i les tavernes del carrer Sant Vicenç eren plenes com sempre, i el carrer de casa es mantenia tranquil mentre algunes persones rebien de valent, i el meu carrer i la ciutat sencera dormia amb taps a les orelles i el senyor Jaume de la perfumeria, de la porta estant, em va dir, adéu, i les xafarderes del tercer pis rallaven pels descosits, i la mare volia saber la causa de la tardança...