Va ser a partir d'aquell moment...


Obra:Això era i no era (p. 126)
Municipi:Badalona
Comarca:Barcelonès

testing image

Va ser a partir d'aquell moment que em vaig dedi­car amb passió a la tasca escolar. Tanmateix em quedava una mica de temps per escriure. En el tramvia que em portava a Badalona. Un tramvia enorme, una mena de tanc, amb la porta al mig, no als extrems com en la majoria de tramvies, un tramvia lent i sòlid que travessava els camps, plantats de bledes i cols, amb alguna masia de tant en tant i la fumerola de can Cros. Em vaig acostumar a escriure al tramvia. Allí vaig escriure sencera la meva primera novel·la visible: Necessitem morir. Una novel·la que vaig tenir 1'atreviment d'enviar a la convocatòria d'un premi literari en llengua catalana, el premi Joanot Martorell. Jo mateixa la vaig passar a màquina. No he estat mai polida escrivint a màquina. Aquelles taques de tinta de la meva infància s'han convertit en la meva edat adulta en faltes de pulsació. «Allà on ha de dir arròs diu sorra», deia el senyor Aramon i no s'equivocava. Vaig ser finalista del premi. Mai no hi ha hagut dona mes feliç en el món.