Font de l'Oreneta


Municipi:Viladrau
Comarca:Osona

Possiblement, si haguéssim de triar un lloc literari montsenyenc lligat amb la memòria de Guerau de Liost, optaríem per la Font de l'Oreneta. sobretot perquè el mateix poeta va deixar escrit que hi volia ser enterrat, tal i com comença el poema que comentem, amb la companyia d'un dístic (dos versos) de Josep Carner, el seu amic de l'ànima.

Després d'expressar el seu desig d'unir-s'hi per a l'eternitat, passa a enumerar-ne totes les excel·lències: les campanetes que plaïen a la mare, l'aire humanitzat que arriba de la vila que, alhora, la manté neta de brossa, els castanyers que l'ombrejaven i l'aigua que servia d'espill al vanitós llebrer. També, els records més íntims i personals: les parades amb el germà i la berena que servia la muller. Tot plegat segellat pel dístic de carner que avui presideix la font amb l'estela de pedra obra de Joan Rebull: "Jo só la Font de l'Oreneta / em descobrí l'ocell i em coronà el poeta". De ben segur que cada primavera, les orenetes hi deuen fer niu ben a la vora per fer companyia al poeta.

testing image

Font de l'Oreneta

Voldria ser enterrat al peu
d'aquesta font que endegà el pare.
Té campanetes arreu,
d'aquelles que plaïen a la mare.
Un aire ben senzill
hi porta els sorolls de la vila
i neteja de brossa l'espill
d'aquesta font tranquil·la.
Sovint amb el germà
hi fèiem un atur, suats de la cacera.
En el seu bassol clar
es mirava el llebrer, vanitós que era.
El berenar posava la muller
a la taula que fa aquesta roca
L'ombreja un castanyer:
damunt la seva casolana soca
un dístic em plauria del meu Josep Carner.
La gent ara en diu
la «Font de l'Oreneta».
Vora la teva font, fes, oreneta, niu:
faràs, demà, companyia al poeta.