testing image

L'ànima

 

 

Et duc en mi com una Morta-Viva

i aquest somriure amarg amb que has quedat

de mare humil i de senyora altiva

té llums d'alba i besllums d'eternitat.

 

Així com tu, i per tu, somriuré, un dia,
quan la mà de l'esposa em clogui els ulls
i em confiï a la mort sense altra guia
que l'esma de la fe dels que tu esculls.

Tots els que moren, segurs de reviure
i exiliats, serven l'amarg somriure
que ni l'esglai de la mort no esborrà

ni esborraran les pluges violentes
ni les nevades plàcides i lentes,
que ells cada dia somriuen més clar.