testing image

La festa religiosa del carrer més esperada i celebrada era la del Corpus. El diumenge següent a la diada de Cor­pus Christi, i per rigorós torn entre les parròquies de Sant Gervasi i Gràcia, s'organitzava la processó. Un any tocava a la de la Bonanova, l'altra a la de Jesús de Gràcia i l'altra a la dels Josepets. L'any que tocava als Josepets, parròquia de Sant Josep de Gràcia, sortia pel carrer del Marquès de Santa Anna, pujava pel carrer d'Homer, tombava pel de Ballester i després enfilava Saragossa avall fins a Guillem Tell i per Vallirana i Septimània altra volta als Josepets. La gent posava domassos als balcons i guarnia les finestres amb flors i a vegades algun ciri. Treien cadires i bancs al carrer, al llarg de la vorera, perquè els amics i convidats poguessin veure passar la processó còmodament asseguts. Hores abans de la manifestació religiosa passaven unes venedores ambulants que oferien paperets i serpentines, altres, amb una gran cistella plena de flors al braç feien de floristes improvisades. Anaven proclamant la seva mercaderia i l'aire s'omplia de la flaire de la ginesta i dels clavells que anaven venent als qui després, en passar la custòdia, els llançaven en homenatge al Santíssim. A voltes, les flors que llançaven des dels balcons queien sobre el tàlem que el cobria. Arribaven a carregar-lo tant que més d'un cop els seus portants s'havien aturat per fer-les fora, ja que la càrrega arribava a fer-se feixuga en excés. També hi havia les venedores de caramels, que en portaven, entre altres, uns que semblaven especials per a aquella diada. Eren com uns bastonets de crossa, llargs, que feien la felicitat de la mainada que voltava per allí.

Mentre els nens anaven llepant els caramels i per fer més curta l'espera, demanaven als pares que els compressin l'Auca de la Processó de Corpus que oferien uns venedors, on figurava l'ordre del trajecte que seguiria i el detall dels personatges que hi prenien part. Naturalment, anaven recitant els rodolins fins que s'acostaven els gegants i els caps-grossos que ballant precedien la processó, encapçalada per la Guàrdia Municipal a cavall i de gala, anomenada popularment la rússia. Seguia la Banda Municipal, dirigi­da per l'inoblidable mestre Lamote de Grignon, on tocava un germà del mestre Manén, que, com que vivia al carrer de Saragossa, coneixíem i havíem sentit assajar a casa seva.