Tots sis germans nasquérem...


Obra:Records de quasi un segle (p. 47-48)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Tots sis germans nasquérem al número dos de la plaça de Catalunya. Santiago Rusiñol, el pintor, vivia al pis de dalt nostre. Com que la meva mare tenia una experiència prou pintoresca del «senyor Rusiñol del pis de dalt», quan acabada la guerra, amb motiu de Los jardines de Es­paña, van fer bitllets de vint-i-cinc pessetes amb l'efígie de Rusiñol, no ho entenia de cap de les maneres. Em deia: «¿Tú crees que valía tanto el señor Rusiñol para que lo pongan en los billetes de banco?»

Hi ha moltes contarelles d'ell que no se sap si són reals o atribuïdes, però n'hi ha algunes de ben certes que són molt característiques, i del tot segures: Rusiñol vivia llargues temporades fent de bohemi a París, on els seus companys de bohèmia li deien: «Costa poc de fer el bo­hemi, quan es té un bon passament.» Així era: feia el bohemi i també comprava Grecos i gerros xinesos, mentre l'Albert, el seu germà, feia de fabricant, amb la condició que l'altre no s'hi fiqués.

En Rusiñol tenia una filla, la Maria, cosina de la Nú­ria, de qui parlaré més endavant. Un dia, en trobar-se la sogra vivint amb la filla, aquella va comparèixer a casa nostra per dir a la meva mare: «Pugi, pugi, senyora Batllori, que el meu gendre s'ha tornat boig, ha llençat per la finestra la meva néta!» En Rusiñol amenaçava sovint la sogra que, si la nena plorava tant, la llençaria per la fi­nestra, i aquella vegada ho va fer creure a la pobra dona, tot vestint una nina amb robes de la petita.

Els diumenges, després de dinar, a Rusiñol li agradava de pujar al terrat amb les minyones de tots els pi­sos. Quan a l'estiu començaven a sortir els senyors amb els barrets de palla nous, les noies i en Rusiñol, des del terrat, els llançaven pinyols de llimona o de taronja per tal de veure si hi encertaven. Un senyor va entrar a casa nostra indignat. Com que era diumenge i les minyones eren fora, va haver d'obrir-li la porta el meu pare. L'home l'agafà per la solapa, i el pare li digué: «Encara no li he dit que passi!», i aquell respongué tot enfurismat:

«Tan mal educat en aquesta casa és el senyor com les minyones.»

Recordo la plaça de Catalunya amb uns arbres molt esparsos i alguns claps que no estaven encara edificats. Per la part del darrere, hi havia el baixador del tren de Sarrià, que es trobava mig al descobert, i que nosaltres vèiem des de la nostra galeria. Si la diversió, al carrer de Llúria, eren els soldats del solar del Ritz, en canvi, abans, al carrer Pelai, ens embadalia l'entrada i sortida dels trens de Sarrià.