Matí molt emboirat...


Obra:El vel de maia (p. 157)
Municipi:Viladrau
Comarca:Osona

Casa forta o domus, amb una torre circular al seu costat del segle XIV. Des del 1522 hi residí una família cognominada Sala, que amplià el casal a la fi del segle XVI, de la qual nasqué el 1594 el famós bandoler Joan Sala i Ferrer, de sobrenom Serrallonga, que hi visqué fins als 24 anys, edat en què es va casar amb la pubilla del mas Serrallonga de Querós. Joan Maragall (Barcelona- 1860-1910) li dedicà una de les visions del llibre Visons&cants. Una nota de dietari de Marià Manent també ens fixa un moment de la visita que hi féu. Enric Larreula (Barcelona, 1941) va fer una estada a Viladrau a cavall de 1969 i 1970 a causa d'un problema de salut. Al llarg d'aquests mesos va escriure tot de proses poètiques sobre el paisatge i els habitants montsenyencs en forma de monòlegs amb un gos perdut que hi va trobar i que li va fer fidel companyia.
testing image

27 de gener, 1938. Matí molt emboirat. Vaig a dinar a La Sala, la casa que fou d'en Joan de Serrallonga, arrecerada sota els cingles emboscats, d'un color blau de ferro. Mentre dinàvem, pedrega. Les muntanyes s'emblanqueixen, i a mitja tarda un raig de sol daura l'ermita de Sant Segimon, només just, l'ermita, voltada de calamarsa en ombra. Després, quins núvols grassos, rics, majestuosos, com un enorme chantilly blanc, gris, morat pàl·lid i rosa! Contra ells es retallaven els arbres nus, delicada xarxa en la pompa tizianesca.