testing image

A Francesc Macià

 

Aquesta nit, lluny de la llar paterna,

sense la mar, ni els fills, ni un trist bressol,

té una claror de mort que m'enlluerna

i no voldria que em deixessis sol.

 

He passat tants Nadals al teu devora

que un de més sense tu em faria por.

Tants tanys de mi com he perdut alhora

i amb tu al costat em torno a sentir jo.

 

Que si, un Nadal, la meva mà un xic balba

gosà tancar, esborronada, els teus ulls,

a teva em mostra el camí sense esculls,

obrint els meus al primer raig de l'alba

 

que esquinça el cel com un punyal gebrat

i encén al llavi un crit de llibertat.