Hermosa meva...

Hermosa meva...

Hermosa meva, quan dos rius s'ajunten,

¿no has vist com s'abraonen plens de goig,

com se barregen palpitants i es fonen

l'un dintre l'altre per a fer-ne un sol,

i abraçades les aigües, remoregen

amb un estremiment voluptuós,

i juntes fan un sol camí, o el viuen...?

Allò és amor.

Al trobar-se de lluny nostres mirades,

quan la llum de tos ulls se lliga i fon

amb la dels meus, i en la fusió hi llampega

una corrent vibrant entre tots dos,

¿no sents llavors pastar-se en la mirada

ton cor i el meu, i amb santa commoció

capbussar-se una altra ànima en la teva...?

Això és amor.