L'editorial de Josep Janés i Olivé, primer al pis i després als baixos


Obra:El meu Josep Janés i Olivé (p. 133-135)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

L'editorial de Josep Janés i Olivé, primer al pis i després als baixos del carrer de Muntaner, 316, més que una editorial era una tertúlia continuada d'amics, que treballaven tots amb una franca camaraderia. Era una mena de continuació dels vells temps de «Quaderns Literaris», del «Diari del Comerç», de «La Rosa dels Vents». Allí no es plantejaven mai conflictes socials ni exigències salarials de cap mena.
Si hagués de definir tot el conjunt que formava part de l'editorial Janés d'aquells temps heroics, jo diria que, en el millor sentit de la paraula, era formada per tota una colla d'arreplegats. Arreplegats de tots els camps, perquè a can Janés hi havia de la mateixa manera un poeta castellà tan fi com Fernando Gutiérrez, com el mateix Manuel Cruells o jo, per exemple.
Allí es feia la feina sense exigències ni imposicions de cap mena. Janés no en sabia, de manar. Pregava, demanava sempre, i un simple prec seu era molt millor que qualsevol ordre de qualsevol empaquetat director d'empresa, amb fums d'importància. D'allí i de la manera més senzilla del món i també de la manera mésimprovisada, sortien títols i mes títols, col·leccions i més col·leccions de llibres de tota mena que revolucionaven les arts gràfiques de presentació, de llibres que a les mans d'en Janés, adquirien una bellesa fins llavors desconeguda al nostre país.
Una ullada general als vells catàlegs de Janés, editor de la postguerra civil, ens donaria idea de l'amplitud de coneixements que tenia l'editor-poeta sobre la literatura mundial de tots els temps, i veuríem de quina manera vetllava per donar a conèixer els valors contemporanis que ell, amb totes les través hagudes i per haver, maldava de fer conèixer al públic lector d'Espanya que era molt
lluny d'estar al dia dels valors mundials contemporanis. [...]
Janés, com tot en ell, en qüestions econòmiques era d'un infantilisme sorprenent. Per les seves mans, generosament foradades, s'escapaven els beneficis i el que no eren beneficis com en una riuada de pluges abundants. Endogallat sempre per bancs i lletres i combinacions de crèdits, resolia les coses ben bé al dia, de la manera que podia, sense ordre ni concert, i actuava aclucant-se ell mateix els ulls per no voler viure el seu daltabaix, que anà sempre trampejant amb la seva cara d'una bonesa inefable que feia addictes els mateixos creditors.
A can Janés —nosaltres en dèiem familiarment l'editorial, radicada al carrer de Muntaner, 316— hi feia cap tothom: de Luys Santamarina a Josep Pous i Pagés, pomposament titulat en aquells darrers anys de la seva vella vida «Cap de la Resistència», d'una resistència tan irreal com fictícia, d'acord amb les activitats d'aquells exiliats de la nostra guerra civil que no saberen, ni han sabut viure mai de realitats.